Suposa la primera realització a l'estat espanyol d'una sèrie d'estampes caricaturesques, a la manera de les que hi havia al Regne Unit i a l'Estat Françés.
Cal aclarir però, que ja hi havia hagut artistes clarament romàntics, com ara Johann Heinrich Füssli. Füssli amb el seu "Malson,1782" podria servir com a pròleg de Goya, en part pel seu interès per la fantasia i els estats mentals que ambdós compartien i també per ressaltar amb total claredat la diferent actitud de Goya davant la irracionalitat.

La força de Goya procedeix, segons Michael Levey, d’una doble consciència: la del deure de l’home de ser racional i la dels elements irracionals de la naturalesa humana que fan tan difícil aquesta tasca. Així doncs per exemple, trobem en la sèrie dels “Caprichos”, que el propòsit és didàctic. Segons paraules de l’artista l’obra pretenia “desterrar las perjudiciales creencias vulgares y perpetuar (...) el sólido testimonio de la verdad”. Goya veu el món de la fantasia com a fals; considera que existeix la veritat i que el paper de l’artista és conduir cap a ella. Ara bé, això no vol dir que la raó limiti la imaginació (una fal•làcia que va inventar el romanticisme), Goya creia que sense la raó la imaginació es trobava malalta.
Un dels seus “Caprichos” s’anomena “La enfermedad de la razón”.també conegut com "El sueño de la razón produce monstruos" Amb aquest aiguafort volia indicar com la raó allibera els seus fantasmes durant els somnis, a través del subconscient, anticipant-se al surrealisme (avantguardes del s. XX). Per altra banda, també pot eludir al desig de desemmascarar tots els monstres de la societat a través de les estampes, destacant així el poder de la raó sobre les tenebres de la ignorància, filosofia típica del pensament il•lustrat.Val a dir que els seus "Caprichos" només van restar a la venda durant 14 dies, ja que per por a les repercussions de la santa inquisició, situant-nos en el marc històric de la revolució francesa, va decidir cedir-la a la monarquia a canvi d'una pensió vitalicia per un dels seus fills.
L’art de Goya es troba veritablement interessat pel destí de la humanitat. L’artista vol comentar no només el que veu sinó alló que sap. La realitat existeix no tan sols per a ser reproduïda sinó també per a meditar-la i ridiculitzar-la si és necessari.
3 comentarios:
A mi "El sueño de la razón produce monstruos" sempre m'ha recordat a l'ambient angoixant que hi ha en les pintures i il·lustracions de William Blake. La torsió dels cossos, la composició caòtica i el traç groller... A més a més, va deixar escrita una frase que té un sentit molt similar: "l'home l'opinió del qual mai no canvia s'assembla a un toll i engendra rèptils en la seua ment".
soc una fervorosa admiradorra de william blake... el romanticisme anglés elevat a la seva màxima culminació: el sublime!!!! genialitat màxima, quin personatge!!!! suposo que es nota que m'agrada blake, ja que es l'autor del capçal del blog!!!!!!! ;)
la grandesa de Goya és que és únic
Publica un comentari