diumenge, 15 de novembre de 2009

August Rodin als carrers de valència


Quan passeu per davant de l'ajuntament de valència, pareu, fixeu la vista cap a la plaça i veureu unes estranyes figures ennegrides situades allà.
no és pas una il•lusió òptica... es tracta d'originals en bronze d'August Rodin.

Rodin es troba emmarcat en l'academicisme més absolut de l'escola neoclàssica, és l'escultor encarregat de posar fi a més de dos segles de busca de la mimesi tridimensional i de donar un nou rumb a la ja obsoleta concepció del monument i l'escultura pública. Es per això que aquest autor ha estat denominat dins la història de l'art com "el primer artista modern".
La tècnica que utilitzava per a fer les seves obres és el buidat. Actualment coneixem les seves obres com a peces de bronze, però en la seva època Rodin elaborava les peces en guix: buidava el guix, material utilitzat generalment com a esbós per als escultors. Així doncs, Rodin l'utilitzava com una manera de criticar el circuit de l'art i a la escultura en marbre (blanc igual que el guix, però molt més car. El seu missatge era clar, la imatge té un valor superior al material amb el que aquesta sigui elaborada.

El títol de la exposició és: Auguste Rodin a Màlaga

aquesta exposició inèdita es va presentar per primera vegada a Màlaga. La mostra reuneix set escultures monumentals del Musée Rodin de París: El Pensador (obra que l'artista va concebre inicialment per a formar part del grup escultòric de "La porta de l'infern", la qual finalment va cobrar vida pròpia i independent), i sis estudis de cinc dels sis prohoms que conformen el Monument als burgesos de Calais.

Les Portes de l’Infern: aquesta obra va ser un encàrrec per a decorar un museu que mai va arribar a ocupar el seu lloc corresponent. És un monumental grup escultòric amb uns sis metres d'alt, quatre d'ample i un de profunditat. Conté unes 180 figures amb dimensions variables entre 15 cm i més d'un metre. L’encàrrec era per al futur Museu d'Arts Decoratives de París, però el projecte es va cancel•lar i quedà al taller de Rodin, el qual va seguir treballant-hi fins la seva mort. actualment el podem trobar al Musée Rodin.
Les Portes de l’Infern són, en definitiva, una reflexió sobre la condició humana. Es poden distingir tocs de romanticisme i simbolisme amb un contrapunt d'estil més realista tenint en comte els efectes de la llum. Algunes de les numeroses figures van ser més tard reproduïdes per Rodin de forma independent, com es el caso de l'escultura El pensador (ubicat al dintell de la porta).

El Pensador: original en bronze i símbol de l'escultura de Rodín. Aglutina totes les característiques de l'autor. L'escultura arriba a traspassar el sentit literari (ja que en el seu origen és el retrat del poeta Dante que es veu afectat per tot el que està veient -a les portes–), i ara amb l'escultura a grans dimensions adquireix un significat totalment diferent, expressa de manera universal el destí de l’home. L'escultura està inspirada en obres clàssiques i renaixentistes com el Moisès o la Tomba de Lorenzo de Medici de Miquel Àngel.
Rodin va més enllà de la representació idealitzada d'una persona per a transmetre la solitud, la preocupació de l'home pel destí de l’ésser humà... l'obra evoca una gran càrrega psicològica.

No ho penseu dues vegades, només veure l’escultura de "El pensador" en viu i en directe ja val la pena. Quan sigueu al seu davant intenteu percebre les brusques cinzellades, l'expressiva deformació voluntària del rostre i la delicada manca de coherència proporcional.

En definitiva un plaer per als sentits, Bon profit!

diumenge, 1 de novembre de 2009

Castanyada versus Halloween


La Castanyada és una festa popular dels països Catalans que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquests aliments, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts durant tota la nit fins la matinada; amics i parents ajudaven als campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada és una festa que s’inicia a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres aliments que llegums i fruita seca i els pans votius de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment coneguts com a, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

La imatge de la tradició popular, és la de representar la festa a partir del personatge de la Castanyera. Aquesta sol aparèixer com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

Actualment, la castanyada s'ha convertit amb la revetlla de Tots Sants, i es celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-.

Per altra banda, l'anomenat Halloween és una festivitat tradicional d’origen celta, que actualment s'ha estès per tot el món.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gal•lesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia que celebraven Samhain era el dia de cap d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Tant la Castanyada com el Halloween són festivitats tradicionals d’orígens animista en relació als difunts i els rituals d'ofrena i àpat comunitari per a commemorar-los. Ara bé, ens dies com aquests és quan estan lluny de casa trobes a faltar els panellets de la mama, les castanyes fetes a la llar de foc al costat de la família i l'ambient de màgia que només la tradició i la perpetuació del propi patrimoni cultural comporta!

Ànims a totes i feliç Castanyada, qui ha gosat celebrar el Halloween poca vergonyes!?