dijous, 17 de setembre de 2009

una mica de ciència d'experts

Extret del bloc: Les ovelles elèctriques:

És possible que ens enregistren les converses telefòniques que matenim a través del mòbil? És possible que ens intervinguen els sms que enviem als nostres amics, parelles, fills o clients? La responsa és sí, perquè, tot i que no s'ha donat massa publicitat a l'assumpte, el govern d'Aznar va pagar 36 milions d'Euros a Eriksson per un programa anomenat Sitel. Aquest sofware el fan servir els cossos policials i té capacitat de seguir i enregistrar totes les telefonades de mòbils d'Espanya i les dades que van associades al mateix temps. El PP no es va atrevir a posar en marxa el sistema perquè no tenia la cobertura legal suficient però el posterior govern socialista sí que ho va fer. De fet, diuen els especialistes que va estar funcionant durant un any sense suport legal. Després, el govern no va portar seu ús al Congrés, segurament, perquè li feia por la publicitat d'un debat obert sobre la privacitat de les comunicacions. La Llei del 18 d'octubre de 2007 de conservació de dades autoritza la punxada de trucades sempre que hi hagi una ordre judicial prèvia. Ara bé, l'article 33 fa una excepció quan es tracta de les dades personals referents als contractes que les operadores estan obligades a proporcionar als agents facultats que ho demanin (DNI, CIF, adreça postal, tràfic de trucades i dades associades ). Els permet accedir-hi sense ordre del jutge, tot i ser considerats dades personals. Una llacuna legal important. El Sitel es podria considerar com la versió espanyola del famós 'Carnivore' nord-americà. Abans, primer s'havia d'obtenir una orde judicial per passar després a fer les escoltes. Ara, amb aquest sistema, es pot accedir a totes les converses i només conservar les que autoritze un jutge. Un gir copernicà. El Sitel té tres servidors centrals (la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el CNI) i està imbricat al mateix sistema de telefonia de les empreses, és a dir, formaria part, per així dir-ho, del propi sistema de comunicacions. El programa proporciona tant la gravació de la conversa com dades sobre la ubicació dels qui parlen. De moment, no es poden intervenir ni correus electrònics ni fotos enviats a través del mòbil. No em vull fer massa llarg, però si algú tenia dubtes sobre si estem o no expossats en les nostres comunicacions mitjançant les noves tecnologies, que s'ho vaja traguent del cap. No n'hi ha cap, de dubte. I d'això, de moment, no se'n parla. Un altre dia explicaré en detall com funciona aquest famós desconegut, el Sitel propietat del Ministeri de l'Interior.


Escrit per Xavier Vidal

Més o menys tots sabem de que va això, però almenys ara li podem posar nom al programa que utilitzen!
Us recomano que aneu directament a la font! És un bloc molt interessant, finalista dels Premis Blocs de Catalunya, allí hi trobareu per catgories una pila de blocs interessants, sobretot els de cultura i política, encara que d'aquests darrers alguns siguin certament criticables...

dilluns, 14 de setembre de 2009

"Ho voglia di te", Federico Moccia

I riu. I jo només sento el seu perfum Caronne. La miro. Almenys això sí que no ha canviat. Voldria dir-li: "I ara qui ocupa el meu lloc?". El meu lloc. Ja. I què et feia pensar que en tenies cap? M'ho podria respondre. O sigui que callo. Muts i a la gàbia. la miro mentre continua aquest estrany ball de presentacions. Ella, hàbil cortesana, dama implacable de la seva societat, de la seva cort daurada. I balla, i riu i tira enrere el cap i una cascada de cabells, i el seu perfum i una altra vegada la seva rialla. I de nou... de nou tu. Però si no ens havíem de veure més...I sento tot el meu dolor. El que no conec, el que no he viscut, el que ara trobo a faltar. Per sempre. Però quants t'han hagut d'estrènyer entre els seus braços per convertir-te en la que ets. Quanta raó que tens. Tant és. Total, ella no m'ho dirà mai, per desgràcia. O sigui que guardo silenci. I la miro. Però no la trobo. Llavors tracto de recuperar aquella pel·lícula en blanc i negre que va durar dos anys. Tota una vida. Les nits que vam passar al sofà. Lluny. Sense poder-m'hi resignar. Esgarrapant-me les galtes, demanant ajuda a les estrelles.A fora, al balcó, fumant un cigarret. Seguint amb la vista el fum cap al cel, amunt, cada cop més amunt, més enllà... Allà, justament allà on havíem estat nosaltres. Quantes vegades vaig nedar en aquell mar nocturn, perdut en aquell blau marí, endut pels rius d'alcohol, per l'esperança de recuperar-la. Amunt i avall, sense parar. A través d'Hidra, de Perseu, d'Andròmeda...I més avall fins a Cassiopea. La primera estrella a la dreta i després tot recte, fins a la matinada. I més enllà encara. I a totes demanava: "L'heu vista? Siusplau...He perdut la meva estrella. No hi és, la meva illa. On deu ser ara? Què deu estar fent? Amb qui?". I al meu voltant el silenci d'aquelles estrelles trobades. El soroll enfadós de les meves llàgrimes exhaustes. I jo, un idiota que buscava i esperava trobar una resposta. Doneu-me un perquè, un senzill perquè, un perquè qualsevol. Però quin tros d'ase. Si ho sap tothom. Quan un amor s'acaba es pot trobar tot, excepte un perquè.

dimecres, 9 de setembre de 2009

dolça melangia que m'enpenys...

Un bri d'aire fresc em fa tenir una lleu esgarrifança,
em poso una jaqueta, ja s'acaba l'estiu...un estiu que ha sigut per a la reflexió.
Un estiu que ha sigut per al retrobament amb el que t'estimes i
en definitiva un estiu que t'ha fet recordar tot el que és evocable a Barcelona ciutat de colors, corrupció, amistats antigues, noves amistats, passat, lluita, present, contaminació, família, grandesa, bellesa, terra, pudor, desfici, treball...
ciutat això sí, que viu dins meu ara i sempre!

diumenge, 6 de setembre de 2009

Deliris de grandesa


No hi ha res pitjor que trobar-se malament, sola. No tens ningú que t'animi una mica ni tan sols algú que et faci passar el tràngol una mica més lleuger, estàs sola. Tens febre, tes fred (i diuen que fa calor) quin calor em pregunto jo des de dins del meu jersei de llana?
No hi ha res pitjor que posar-se malalta a l'estiu i a més a més coincidint amb els escassos dies lliures que tens de la feina...si es que tinc un bon ull!
Em corregeixo, no hi ha res pitjor que posar-se malalta quan tothom està de festa, gaudint de bona companyia, amb els seus, que no els teus perquè a aquestes altures ja has decidit que la pròxima persona que et truqui per a quedar serà esborrada de manera imminent de la teva llista de "contactes".
I JO, amb el meu jo de l'alterego es clar, que hi ha algú més? Doncs JO, ja començo a estar farta de la meva companyia, m’avorreix tant la meva cara que em faig fàstic...si com a mínim hi hagués manera de treure'm les ulleres i les bosses de sota dels ulls...aviso ara mateix m'haurien de contractar per a fer de figurant d'una d'aquestes series de renom d'estats units tipus "True blood", perquè pinta de morta vivent la faig de sobra! Això si a mi aquesta pinta no em confereix gents de glamoure...quina decepció!
Res a fer, estic sola amb la meva autocomplaent companyia, en una Barcelona en obres per tots els costats que no em deixen aclucar l'ull...si descansar és el que suposadament he de fer hauré d'acabar parlant seriosament amb l’excel•lentíssim alcalde Jordi Hereu per a recordar-li la seva incompetència en mesura de subvencions...
I no, no era necessari aixecar tot Barcelona per a rebre una subvenció europea!!!! Que sembla mentida, cada any estem igual, però aquest a més a més amb la grip!
Que si és grip A o no??? Bona pregunta....jo diria que es la convencional, no tinc massa febre i tinc unes angines que tiren cap arrere...bamos que ni en això puc estar de moda...i fardar davant dels meus col•leguis dient: "uixx es que mireu tius m'ho vaig passar fatal amb la grip A, però sóc més xula que ningú i aquí estic..."
Bajanades i més bajanades no puc parar d'escriure inutilitats i tot això ve provocat senzillament pel problema més antic del nostre univers conegut: L'avorriment!
Sola, malalta, delirant, amb mal aspecte i avorrida!!!
Algú podria imaginar-se algun mal pitjor per al seu enemic??
Aviso ehh si algú m'ha tirat un mal d'ull ja ho te bé...el puc subornar però ja en tinc prou...desitjo i anhelo l'aire contaminat de Barcelona onejant-me els cabells!


Una malalta i els seus deliris de grandesa!