dimecres, 27 de maig de 2009

Els meravellosos 80, qui no ho recorda?



Clar que sí gentola no podia ser d'altra manera. Qui no ha crescut escoltant Mecano???

Tal i com s'explica a la vikipedia i jo he decidit més o menys reproduïr:
El 1981 van editar el seu primer títol, Hoy no me puedo levantar, i l'any següent el seu primer disc, Mecano, En aquest treball es troben cançons com ara Me colé en una fiesta, Maquillaje o Perdido en mi habitación. Van arribar a vendre'n 100.000 còpies en només unes setmanes, cosa molt difícil d'aconseguir aleshores. En total se'n van vendre 500.000 còpies.
El 1983 surt el segon disc, ¿Dónde está el país de las hadas?, on hi ha cançons com ara Barco a Venus o El amante de fuego. Aquest disc no va tenir tanta repercussió, però en van vendre 250.000 còpies.
L'any següent sortia Ya viene el sol amb cançons com ara Japón o Hawaii-Bombai (cançó de l'estiu de 1985), però van tocar fons en les vendes amb només 100.000 còpies.
A partir de l'àlbum Entre el cielo y el suelo (1986) van tornar a tenir èxit amb cançons com ara Hijo de la Luna o Me cuesta tanto olvidarte. En total, van aconseguir vendre més d'un milió de còpies.
L'any 1988 va sortir al carrer el disc Descanso Dominical, que va ser també un gran èxit; contenia cançons com ara Mujer contra mujer o La fuerza del destino. Van obtenir el rècord de vendes de la historia de l'Estat Espanyol amb més d'1.300.000 còpies.
Després de tres gires seguides, van decidir prendre's un any sabàtic (1990) i l'any següent va sortir Aidalai, que va ser tot un èxit, i que contenia cançons com ara El 7 de septiembre o Una rosa es una rosa. Van aconseguir vendre'n més de 3 milions de còpies en tot el món.
L'any 1998 van tornar amb l'àlbum Ana/José/Nacho, que contenia cançons com ara El club de los humildes o Cuerpo y corazón a més d'un recopila tori de les seves cançons més conegudes. Van vendre'n més d'un milió de còpies en tot el món.

Mira tu el fenòmeno "Mecano" si va donar de sí, i tots ens sabem les seves cançons, oi tant, de fet fins i tot ens porten records, bons o dolents, generalment de quan érem petits...i qui gosarà dir que no balla aquestes cançons més a gust que ningú quan es va de festa??????
Doncs ara mireu el directe jajjaja, NO US HO PERDEU quina por que fan per favor, unes imatges per no oblidar ni obviar! S'accepten totes les observacions/aportacions que vulgueu fer..juàs, juàs!!!!!!!!
Visca el frikisme,
I sí, aquesta la dedico al meu amic o sr./i jo en faig 400!!!
Una amiga!

dijous, 7 de maig de 2009

La mort de l’art “El blanc sobre blanc”


L’artista rus Kasimir Malèvitx (Kiev, 1878 - Leningrat, 1935): va impulsar una de les tendències abstractes que van dominar durant la segona dècada del s. XX. El Suprematisme, una tendència derivada del cubisme, en la qual els elements formals es reduïen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle i els elements cromàtics es centraven amb el vermell, el negre, el blau, el blanc i el verd. Aquesta defensava l'abstracció pura, expressada únicament per mitjà de les figures geomètriques. Amb l’aplicació de les teories del Suprematisme, es creà un moment d’impàs en la història de l’art. Segons Malèvitx el suprematisme es caracteritzava per una supremacia absoluta de la sensibilitat plàstica pura en les arts figuratives. Així l’art s’esdevé com una activitat que es justifica per si mateixa.
El nom de la tendència artística el va donar Kazimir Malévitx en el manifest de 1915, escrit pel pintor en col•laboració amb el poeta Vladímir Maiakovski, i més tard en el seu assaig del 1920 "El suprematisme o el món de la no representació". El 1919, a l’exposició a Moscou “De la Impressió al Suprematisme”, Malèvitx va dir que el Suprematisme havia mort com a moviment. I és a partir d’aquí quan es planteja també la mort de l’art. L’art mort com a conseqüència d’haver explorat cada una de les seves possibilitats plàstiques. Un exemple dels límits a que arriba aquest tipus d'art el trobem amb el "Quadrat negre sobre blanc", de Malèvitx 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, però no s’arriba a la culminació de l’abstracció fins a la seva obra del 1919 “Blanc sobre Blanc”.
El definitiva, el “ Blanc sobre blanc”, ve a ser el grau “0” de la pintura. És com dir que la millor manera de parlar és el silenci, o que una imatge val més que mil paraules. Així la manera com es diu, el tipus de paraules o l’entonació, poden ser un fre o un inconvenient per a la comprensió de l’obra.
Ara bé, és en tots aquests condicionants, que el Suprematisme anul•lava, on es troba l’essència personal de cada artista.

dimarts, 5 de maig de 2009

La revolució sexual comença aquí i ara

Hola petits i petites bestioles blogaires, és a dir freaks d’Internet no ens enganyem...ejem!!! Sí, jo em podria considerar una més de vosaltres! És per aquest admirable motiu que he pres la humil decisió de posar aquet vídeo. Compartir amb vosaltres tal esdeveniment no és fruit de l'èxtasi del moment, tot al contrari es deu única i exclusivament a la meravellosa iniciativa d’una gran i lloable amistat de motivar al personal per a que s'aprengui la coreografia i d'aquesta manera la ballem tots i totes juntes com qui no vol la cosa. Us imagineu? tots a una! A gaudir-la! Qui s’anima a assajar-la?? S’admeten vídeos casolans per a demostrar les vostres aptituds a la resta de blogaires. Endavant, no tingueu por, en el fons sé que ja esteu començant a notar i sentir el ritme de dijous universitari a les vostres entranyes.