dimecres, 28 de gener de 2009

El Retrat de Felip V


El retrat de Felip V del museu de l’Almodí de la ciutat de Xàtiva, es troba disposat de cap per avall. Artísticament no és un quadre d’un interès destacable. Ara bé, històricament s’ha convertit en l’emblema de la ciutat, degut al fort ressentiment de la població cap al monarca Borbó.
En plena guerra de Successió, després de la pèrdua de la batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707, l’exèrcit austracista perdia contra les tropes borbòniques de Felip V. L’avanç de l’oposició borbònica pretenia implantar un règim absolutista, el qual es va instaurar després de la caiguda de Catalunya l’11 de setembre de 1714.
La presa de la ciutat de Xàtiva va ser decisiva per la guerra, ja que era un gran focus de resistència maulet. Els maulets eren la base camperola descontenta, seguidors del bàndol austracista del rei Carles III d’Habsburg. Tenien un gran poder de convocatòria i de resposta contra les tropes del rei.
Felip V furiós per la forta oposició de la ciutat, en conquerir-la va donar l’ordre d’arrasar-la, fent de la seva destrucció, un càstig exemplar per la resta de ciutats. D’Asfeld, tinent general, va acatar les ordres del rei, després de saquejar-la i expulsar-ne la població, va donar l’ordre d’incendiar-la. Xàtiva va perdre la seva documentació foral i el seu nom per a ser esborrada del record col•lectiu: “... para formar de las ruinas de una ciudad rebelde, como la expressada de Xàtiva (cuyo nombre ha de quedar borrado) una colonia fidelísima, que ha de intitularse San Phelipe.”. La victòria borbònica va suposar una forta repressió acompanyada de l’abolició dels furs i les institucions d’autogovern valencianes creades des del s. XIII pel rei Jaume I.
El quadre de Felip V no es tornarà a posar del dret fins que la ciutat de Xàtiva no rebi una disculpa oficial dels reis Borbons, hereus de Felip V. Disculpa que és de suposar mai arribarà.

dilluns, 26 de gener de 2009

Mucha i l’Art Nouveau


Alphonse Mucha (Ivancice, Moràvia, 24 de juliol de 1860 - Praga, 14 de juliol de 1939) va ser un pintor i artista decoratiu txec, àmpliament reconegut per ser un dels creadors i difusors de l'estil Art Nouveau. Primerament va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic, després en mudar-se a París 1887, va continuar els seus estudis a l'Académie Julian i a l'Académie Colarossi. El seu salt a la fama però, el va aconseguir amb el seu primer cartell litogràfic, un cartell que anunciava l'obra Gismonda de Victorien Sardou, del gener de 1895. Aquest va causar una autèntica sensació. La gent del carrer els arrancava per a endur-se’ls a casa, fet que va provocar que Sarah Bernhardt, l’artista que hi sortia representada, li oferís immediatament un contracte d'exclusivitat per a sis anys. Mucha va ser responsable dels cartells, de les escenografies i dels vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Una altra faceta del recorregut artístic de Mucha són les creacions per a la sèrie de joies realitzades per Georges Fouquet seguint els dissenys de Mucha. A Fouquet li van cridar l'atenció els ornaments amb què Mucha decorava les dones dels seus cartells. Fouquet va presentar una col•lecció de joies realitzades sobre dissenys de Mucha a l'Exposició Universal de París de 1900.
Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, avisos i il•lustracions així com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals. Els treballs de Mucha freqüentment introduïen dones joves i boniques, flotant en contextos neoclàssics envoltades de flors. Tot i així l’artista pensava que l'art havia de transmetre un missatge espiritual i d'aquí la seva frustració per la fama que va aconseguir a través d'un art bàsicament comercial.
És innegable que l’artista va establir una iconografia eficaç vinculada a la modernitat publicitària. Gràcies als seus cartells, protagonitzats per unes dones fascinants, es va donar peu a un desenvolupament gràfic original i virtuós. En definitiva Alphonse Mucha va crear un estil que va posar les bases de l'Art Nouveau.

diumenge, 18 de gener de 2009

"Dune"


Dune és una novel·la de ciència ficció escrita per Frank Herbert i publicada el 1965. Va rebre el Hugo Award de 1966 i el primer Premi Nebula a la Millor Novel·la. Dune és considera popularment una de les millors novel·les de ciència ficció, i sovint es cita com una de les sagues de novel·les de ciència ficció més venuda de tots els temps al costat de "la Fundació" d'Isaac Asimov. Dune és un seguit de cinc seqüel·les escrites també per Frank Herbert, en les quals la darrera part resta inacabada. Va inspirar una pel·lícula el 1984 que duu el mateix títol "Dune" de David Lynch, dues mini-sèries fetes pel canal de ciència ficció d'Estats Units, videojocs, jocs de taula, i una sèrie de preqüeles i seqüeles co-escrites pel fill de l'autor Brian Herbert i Kevin J. Anderson. En aquestes es parla d'episodis anteriors a la saga original i culmina amb la finalització de la saga començada per Frank Herbert a través dels escrits d'aquest abans de morir. Novel·la que posa un punt i final a tota la història i que provablement no sigui del gust dels més fervorosos aficionats, però malgrat tot és per fi una cloenda digna de ser mencionada i fins i tot afalagada per la responsavilitat que això implica.

Dune pren lloc en un futur llunyà, enmig d'un imperi interestel·lar feudal on els planetes són controlats per cases nobles que deuen obediència a la casa Imperial: la Casa Corrino. La novel·la narra la història d'un jove Paul Atreides (hereu del Duc Leto Atreides del planeta Caladan) quan ell i la seva família es muden al planeta Arrakis, l'única font de l'espècie melange, la substància més important i valuosa de tot l'Univers. Una droga molt addictiva, que provoca un estat mental molt superior per la seva eficàcia en augmentar les capacitats mentals i sensorials. En definitiva es tracta d'una història que explora les complexes interaccions de la política, religió (mescla de religions islàmica, budista i cristiana), ecologia, tecnologia, i les emocions humanes, el destí de Paul, la seva família, el seu nou planeta i els seus habitants natius (els fremen), així com el de l'emperador, la poderosa Spacing Guild, i la secretiva ordre femenina de les Bene Gesserit (una espècie de bruixes addictes a la melange que han planificat una secreta forma de reproducció per a crear un èsser superior). Tots aquests factors s'entrecreuen en una confrontació que canviarà el curs de la humanitat.

dijous, 15 de gener de 2009

Laia de Sau



Ja ho sé, però ... senzillament m'encanta.

Vols deixar pares i pàtria
veure on s'acaba el món
vols canviar la teva història
i digue'm qui no.

Tot el que es diu en paraules
pot semblar-te un desert.
pren el vent de matinada
com ho fa un ocell, com fa un ocell.

I tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.

Tot el món dóna voltes
sense pressa al teu voltant
i tu de cop vols sortir a fora
no saps on anar.

Amb un bitllet tan sols d'anada
mai vas pensar en tornar.
amb un bitllet sense tornada
per volar ben alt, volar ben alt.

I tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.

I tu et preguntes en silenci
"digue'm què faig jo aquí".
no seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.

divendres, 9 de gener de 2009

Torna'm


Torna’m a les entranyes del meu subconscient,
on el desassossec m’arrenca els cabells a batzegades.

Torna’m la llibertat de menjar maduixes a peu coix,
el meu secret de cafè amb llet a mitja tarda de
llibres fumats i cervesa esbravada.

Torna’m el jo, el meu res i el frenesí de la invenció
de les formes avantguardistes…fines armes
condicionades al ritme de la marea estrident del meus ulls.

Torna’m, torna’m, torna’m i empeny-me.
Empeny-me cap als cims de la melosa misèria,
fins arremetre contra cada indret,
cada paret i cada instant,
recuperant finalment el meu secret.