El Santuari d’Apol•lo a Delos

L’illa de Delos és petita i rocosa, situada a la jònia formant part de l’arxipèlag ciclàdic. És la seu d’un dels santuaris més valuosos de tota la Grècia al costat de Delfos i Olimpia. El seu nom significa la brillant. La llegenda ens explica que Leto havent de donar a llum, es va trobar amb un problema, la deessa Hera (esposa de Zeus) la perseguia plena de ràbia, ja que els fills que Leto esperava, Apol•lo i Artèmis, eren del rei del déus, Zeus. Hera li havia prohibit donar a llum a cap lloc on brillés el sol, Leto desesperada va buscar asil per tota la Grècia però l’illa llavors anomenada d’Ortigia va ser l’única que li va concedir, era tant petita i insignificant que no tenia res a perdre-hi. Com que era una illa dèbil i s’hi havia format una gran tempesta Zeus va demanar a Posidó, un dels seus germans, que reforcés l’illa d’alguna manera per a que hi poguessin néixer els seus fills. Aquest va posar-hi una volta daurada que evitava la tempesta i la llum del sol. Als peus del turó Cinto, va ser on Leto donà a llum, recolzada en un tronc de palmera que esdevindria sagrat per aquest esdeveniment. Ortigia va quedar coberta per una capa d’or i des d’aquell moment va ser anomenada Delos, la brillant. A canvi d’aquesta ajuda va exigir a Apol•lo que no se n’oblidés i que hi construís un gran temple. No sabem quan es va formar aquesta llegenda, però les excavacions han demostrat que Delos en origen havia tingut una protectora femenina. Una deessa micènica que podria relacionar-se amb un antecedent de l’Artèmis grega, l’anomenada Pothnia Theron, una dea protectora de les feres i selvàtica com la seva predecessora. Aquesta rebria nombroses ofrenes, les quals han sigut trobades enterrades seguint la tradició, dins el Tèmenos (els límits del santuari), sota els ciments d’un temple d’època posterior. En produir-se la destrucció del món egeu a finals de II mil•leni després de les invasions dòries, el culte a l’Artèmis micènica va quedar en una posició secundària, l’antiga divinitat protectora de l’illa hauria traspassat el seu poder a una divinitat masculina per quedar relegada a segon terme. Podria ser que la deessa primitiva ja tingués un company masculí de menor importància que podria relacionar-se amb el seu successor: l’Apol•lo grec. Ara bé, aquest déu podria molt ben ser un més dels de procedència oriental tal i com la popular Afrodita. Com que les opinions dels experts son oposades només podem assegurar que procedís d’on procedís, el culte cap aquest déu va fer de l’illa un dels oracles més importants del món hel•lènic.

I com que la mitologia em fa posar de bon humor, us poso unes cançonetes d'un cantautor amnomenat Luis Ramiro d'alló més interessant: