dimarts, 23 / juny / 2009

El bes de Magritte al ritme d'Habana Blues


René Magritte va néixer a Bèlgica l'any 1898. Va formar part del grup surrealista de París del qual també formaven part Jean Arp, André Bretón, Salvador Dalí, Paul Eluard, i Joan Miró. La seva exposició de 1936 a Nova York va tenir fama mundial. L'any 1956 va rebre el Premi Guggenheim. Va morir a Brueles el 1967.

La seva prolífica obra es una permanent invitació a la reflexió a partir dels objectes i situacions més quotidianes. Per això, se la sol qualificar de "realisme màgic".


5 comentarios:

Joako ha dit...

Doncs un gitanet em va contar una vegada -abans de vendre'm un llibre de Magritte- que ell sempre va negar ser surrealista!

Toni ha dit...

El quadre transmet alguna cosa -al menys a mi m'ho sembla- que no sabria descriure... És deixes coses que t'atrauen, però no saps ben bé perquè.

Realment sí que és un "realisme màgic". Literalment :)

Faune ha dit...

Doncs a mi em resulta inquietant, però m'agrada; m'agraden els camins tèrbols.

Susana i Laia ha dit...

M'encanta Magritte ;)

la Cotorra del Mercat ha dit...

Jo estic amb tú, Faune. el quadre inquieta, almenys a mi també m'inquieta i em fa fins i tot un poc d'angoixa. Em pareix molt poc humà. És d'eixes coses per les quals, generalment, el surrealisme em fa tant poca gràcia.

En definitva aquest quadre no em motiva.