dimarts, 3 d’agost de 2010

The secret of Kells



Possiblement recordareu la gran sorpresa que va suposar trobar nominada per als Òscars una pel•lícula animada d'aquestes característiques, i amb aquestes característiques em refereixo provenint d'una petita productora irlandesa i coproduïda entre els estats Francès, Irlandès i Belga. Aquesta sorprenent pel•lícula anava nominada conjuntament amb ‘Up’, ‘Los mundos de Coraline’, ‘Tiana y el sapo’ i l'esperada ‘Fantastic Mr. Fox’. Així doncs tots ens vam preguntar d'on surt aquesta nova pel•lícula anomenada ‘The Secret of Kells’?

La pel•lícula ha sigut dirigida per Tomm Moore, autor també de la història (inspirada pel veritable LLibre de Kells) que Ziolkowski ha convertit en un guió. L'argument de la pel•lícula gira al voltant de la història d'un petit monge de 12 anys anomenat Brendan, el qual viu en una remota abadia fortificada a Kells, durant la Irlanda del s. IX. Així doncs Brendan conjuntament amb altres germans, ajuda a la construcció d'una muralla per a resistir l'assalt dels vikings. Ara ve, a partir de l'arribada d'un nou mestre vingut de terres estrangeres que es fa càrrec d'un antic llibre màgic inacabat, tot canvia. Brendan amb l'esperança d'acabar el llibre màgic marxa de l'abadia per primera vegada i s'endinsa al bosc, el qual és habitat per criatures que desconeix.

La gràcia d'aquesta pel·lícula recau en el fet que pictoricament es juga amb les dues dimensions emulant tant l'arquitectura com els vitralls i la pintura romànica, tot una gràcia encara que no extremadament original, però si una aposta interessant en un món dominat, ara més que mai per el 3D. I malgrat ser així, aquesta pel·lícula ha sigut en ocasions comparada a la d'Avatar, ara ja sabeu que a nivell tècnic però són realitzacions oposades.

Espero que tingueu oportunitat de veure-la!

dissabte, 24 de juliol de 2010

Ja ha arribat l'estiuet


comença l'aventura, un punt i final, que dona pas a un nou començament.
Endavant les veles s'inflaràn el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.

dissabte, 22 de maig de 2010

RENÀIXER SEMPRE ÉS SALUDABLE



Una cançoneta i de cop totes les cel·lules del nostre cos es troben en màxima harmonia, els sentits van al compàs del meu ànim.
Bon dia.

divendres, 21 de maig de 2010

hipokrisiari stop

La hipocresia forma part de la societat capitalista de manera inevitable, amagar i enganyar són part de l'estratègia del sistema per així poder retroalimentar-se, creant gans divisions de poder.
Perquè vivim incerits en la hipocresia?
Com és possible que siguem tots i totes tan falsos?
La realitat que nosaltres vivim, la fem passar pel filtre de la moralitat cristiana, (a la qual estem incerides), per tal de no fer mai sentir malament als altres. Així doncs, quan et sents bé tu mateixa?
I parlo de les realitats en les quals la normativa imperant (hipocresia i normes de conducta socials pre-establertes) no et permeten ser sincera. Perquè no poder dir a qui s'ho mereix, les coses pel seu veritable nom?
Nosaltres, com a joves revolucionais hauriem de qüestionar aquest mecanisme d'opressió i engany a nivell social, forjat per les mateixes estructures contra les que lluitem, i actuar en conseqüència.
Perquè no optar per apel·lar a la sinceritat com a valor màxim per damunt dels altres?
No se vosaltres, però jo estic molt cansada de fer veure tantes coses que no són i de somriure quan el que tinc, són ganes de vomitar.

Reflexions sobre les grans veritats d'aquesta, la nostra trista existència.

diumenge, 2 de maig de 2010

Presentació del documental : Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid.


Dimarts 4 de maig a l'Espai Jove La Fontana de Gràcia

Més enllà del mur. Cançons contra l'apartheid. Un documental sobre la primera Brigada de Músics Catalans a Palestina.

19 h. Presentació oficial del documental i de la revista Enderrock del mes de maig. Gratuït.
19:45 h. passi del documental. Gratuït.

21:30 h. concert de PAU ALABAJOS, CESK FREIXAS, NABIL i OBRINT PAS en acústic. 3 euros.

Organitza: Xarxa d'enllaç amb Palestina

Amb l'Enderrock de maig trobareu el DVD Més enllà del mur.

cliqueu aqui, per a veure el trailer del documental.

dimarts, 27 d’abril de 2010

podria parlar....de Modest Urgell


Modest Urgell i Inglada (1839-1919) Pintor.
En la seva juventut artística es va veure influenciat per una Barcelona bohemia. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porsón i Lluís Rigalt. Posteriorment la seva adinerada família li va proporcionar una estada a París, seu cultural i paradigma artístic del moment. Aquesta li va propiciar noves relacions artístiques com amb Gustave Courbete, fet que determinà la seva adscripció al realisme. Durant els anys 1860 les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid.

Modest Urgell, Marina.

Per evitar la febre groga que afectava Barcelona, el 1870 va marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda, creador d'una escola paisatgística "l'escola d'Olot", que va influïr en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge.

Sumant realisme i paisatgisme, ens trobem amb la clara analogia entre Urgell (que s'impregna del realisme de Courbete i del paisatgisme de l'escola d'Olot) i Millet (pintor realista i un dels fundadors de l'escola de Barbizon, centrada en els entorns rurals al'Estat Francés).
Malgrat les clares similituds ambdós pintors s'endinsen en mons completament diferents. Per aquest motiu esdevenen transgressorament originals.

L'escola d'Olot
A Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura van coincidir amb el moment històric de la Restauració. Període marcat per la prosperitat econòmica que afavorí una burgesia que es va constituir com el motor de la Renaixença cultural del catalanisme polític. Aquesta burgesia va tinir, en el camp de l'art, una influència molt considerable; volia un art realista però, al mateix temps, amable, elegant i optimista, i va preferir la pintura per damunt d'altres disciplines. Aquest període va propiciar a Catalunya l'inici i consolidació de diverses escoles pictòriques, entre elles la d'Olot.
Joaquim Vayreda, Fageda.

L'Escola d'Olot inclou tan pintors olotins com una sèrie d'artistes foranis que prengueren el paisatge de la Garrotxa com a font d 'inspiració per a la seva obra, però amb llibertat d'estil. Es tracta d'una escola catalana de paisatge amb similituds a l'escola de Barbizon. L'iniciador va ser en Joaquim Vayreda, que realitzà múltiples versions del paisatge d'Olot. Les pintures de Vayreda atragueren l'atenció de diversos artistes que visitaren Olot i pintaren el paisatge de la comarca.

Val a dir que Vayreda tot i ser reconegut com un dels principals emblemes de l'estil català pictòric per no dir estil català paisatgístic, que fou fins al modernisme l'únic gènere tractat per als nostres pintors, no va ser, segons el meu punt de vista, un artista original. Altrament, trobem en Urgell una convinació del paisatge amb el simbolisme romàntic pròxim al modernisme, fet que el determina com a pintor excepcional amb certa tendència impressionista.
Hermen Anglada i Camarassa, La comtessa de la Pradére.

No hem d'oblidar que va ser considerat pel també gran pintor Anglada-Camarassa com el seu gran mestre, la pintura de Camarassa malgrat ser molt diferent a la d'Urgell s’esdevé com un traspàs entre el realisme post-impressionista i la modernitat nocturna sense arribar mai a adoptar un estil clarament expressionista.

El món d'Urgell

Modest Urgell, carrer i processó.

Endinsar-se al món d'Urgell significa accedir al perplex món de gallines i dones vestides de negre pujant ecaleretes pels carrers estrets d'antics paratges, trobar escenaris amb postes de sol d'arreu de Catalunya: Gèlida, el Llenguadoc, Olot, Barcelona, Girona... La seva capacitat de plasmar l'esència del paisatge i fer-lo únic, misteriós i encisador son els seus trest més característics.
Modest Urgell, La capella del camí.

Alguns el varen titllar de fer sempre el mateix i és per això que va decidir d'editar un album amb més de 100 reproduccions de les seves pintures i escrit per ell mateix titulat "CATALUNYA". Quina imatge mental tan alentadora, va recòrrer tota Catalunya buscant paratges per a reproduir, un frenesí per als sentits...